Colombofilia 2.0

Benvolguts amics del nostre estimat esport. Som en Miquel  Àngel Veny i en Julià Ginard, colomistes que vam començar la pràctica de la columbofília el 1994. Durant els trenta anys que fa que som colomistes hem vist la columbofília a baix, amb grans pèrdues, i a damunt, amb resultats que ni els més majors eren capaços d’imaginar-se. En Miquel Àngel va ser uns dels fundadors del Club Grup Mallorca, el club de clubs que gestiona l’organització de les amollades de coloms a Mallorca. Membre de la Comissió durant molts d’anys (juntament amb altres columbòfils com Toni Ginard, Pep Sánchez, Torcuato Vílchez, Julià Monserrat…) i emprenedor d’idees que, al començament, van costar d’implementar, com introduir un campionat de coloms vells, o haver de pagar per a colom. Amb totes aquestes millores, poc a poc van anar pujant els percentatges de coloms arribats i el número de coloms vells que la gent es quedava per a la temporada següent. S’havia creat una base. Més que una base s’havia creat la idea que la gent no podia anar a fer net. Havia de quedar un grupet de coloms perquè sinó l’any següent no es podia optar als campionats.

El temps va fer que en Miquel Àngel s’apartés uns anys del capdavant. Aquí és on va aparèixer Tomeu Prohens Mas, qui conjuntament amb Julià Ginard, Bernat Bonet, Guillem Blanquer, Pedro Morey, Miquel Àngel Gornals, Toni Pujol, Víctor Salado, Pep Toni Torrens… van intentar durant sis anys continuar amb la filosofia implementada. Els resultats es van anar millorant any rere any, però, tot el que comença, acaba; i el 2020 es va acabar el cicle. Tot i això, des de feia ja uns anys en Julià i en Miquel Àngel veiem que el model s’anava esgotant. Que hi ha un factor diferencial que és el canvi climàtic que, està condicionant el calendari d’amollades any rere any, i en un futur no llunyà condicionarà moltíssim les amollades. En aquest sentit, ja es varen anar fent algunes propostes tipus començar abans la temporada, per mirar d’anar fent una transició tranquil·la cap a un nou model, tot i que no varen prosperar. 

Actualment, i en els darrers anys, ens hem trobat en un escenari de majors pèrdues de les esperades, i dificultats per aconseguir desenvolupar el calendari amb normalitat, el que confirma la tendència que ja havíem detectat cap als anys 2018 i 2019. I que fa que tant en Miquel Àngel com en Julià trobem que és necessari “pastar de bell nou” el projecte. Falta un projecte que torni enganxar la gent i ens torni a dur pel camí de l’èxit.

Aquest nou projecte l’anomenam “COLOMBOFÍLIA 2.0”. I és un projecte novedós, singular, adaptat al segle XXI. Per això hem pensat que necessitem modernitzar-nos i optimitzar els recursos. Sense obviar el temut canvi climàtic. És un fet i ens haurem d’adaptar a ell. Per això no ens quedarà més remei que començar abans. Això no significa que escurcem la temporada. Al contrari! La nostra proposta seria allargar-la perquè hi hagi columbofília durant sis mesos.

Aquesta nova concepció de viatjar faria que, allargant la temporada, la gent pugui gaudir més temps del nostre esport.

Una altra novetat seria la desaparició de la Bandada de vells. Sí, dos dels colomistes que han defensat més la bandada de vells els últims anys, ara proposen llevar-la. Que no hi sigui no implica que no pugui fer-se un Campionat de coloms vells, però per reduir el número de coloms necessaris no queda d’altre que reduir les bandades. D’aquesta manera quedarien dos campionats: un de primavera i un de tardor; amb dues llistes a presentar independents. El primer campionat, forçosament per la normativa, hauria de ser amb colomins; mentre que, el segon campionat seria lliure.

El darrer punt que inclou novetat és la Llarga distància. És una de les amollades que més il·lusió fa perquè és la més llunyana, però, alhora, és la més cara. Carregar el campionat amb tres grans fons és debilitar molt els colomers petits. Per això la novetat presentada seria alternar: un any fer 650 i Marbella (o similar), i l’any següent 650 i Llarga distància. D’aquesta manera cada any, el Grup Mallorca, organitzaria cada any dos Gran Fons. I deixaria espai perquè els clubs que ho desitgin puguin organitzar especials, com els casos de Porreres i Campos: 700 a Màlaga/Còrdova, o 900 a Cheles.

El calendari que es proposaria seria el següent o similar:

CAMPIONAT DE TARDOR

• 27 novembre    Eivissa
• 04 desembre    Eivissa
• 11 desembre    Eivissa
• 20 desembre    Eivissa
• 03 Gener          Velocitat Yearlings
• 10 Gener          Velocitat Yearlings

CAMPIONAT DE PRIMAVERA

• 17 gener           Eivissa
• 24 gener           Eivissa
• 31 gener           Eivissa
• 05 febrer           Eivissa
• 10 febrer           Velocitat
• 17 febrer           Velocitat
• 24 febrer           Mig Fons
• 01 març             Fons
• 09 de març        Gran fons 650 km
• 16 de març        Mig Fons
• 23 març             Gran Fons (Marbella)
• 30 març             Fons

Pel que fa als campionats de Mallorca, evidentment sofririen modificacions, i es podrien articular de moltes maneres, tipus fer 2 campionats, tardor i primavera i un absolut suma dels 2, o simplement fer 2 campionats. Es podria fer un de vells o no dins les mateixes amollades. I pel que fa al campionat regional, també podria sofrir algunes modificacions per adaptar-lo a la nova realitat.

Aquest document és simplement una reflexió de dos socis, que per damunt de les persones, han intentat fer el bé cap a l’esport i cap al protagonista: el colom missatger. Pensam que aquesta es l’evolució que necessita el nostre esport per seguir avançant cap al futur. La realitat es que qui s’estanca mor, i per això la columbofília de les Illes Balears no es pot permetre quedar estancada, sinó que ha d’evolucionar amb els nous temps i les noves realitats. Tot i això, el temps dirà si això ha de ser el model a escollir o si només romandrà en unes línies escrites a un article de la revista.

Miquel Àngel Veny i Julià Ginard.