Línies de vol

Segurament molts de columistes d’ara no saben com eren i com es feien ses línies de vol de temps enrere. Jo o vaig aprendre de D. Sebastià Mas Veny E.P.D. i consistia en traçar una línia des des punt d’amollada a es punt d’arribada passant pes centre des poble i tenint en compte els graus de latitud i longitud i sa distància en quilòmetres a cadascun dels clubs, segons s’escala des mapa. Després, amb una esquadra, se passaven tots els colomers a sa línia traçada sumant o restant des quilòmetres base segons si estaven abans o després… No anaven tan malament.

Ara tot és més fàcil. Es G.P.S. (Global Positioning System) que dona una posició exacte d’un punt de sa Terra i donant es punt d’amollada i es d’arribada de cada colomer marca una línia recta entre es dos punts i sa distància exacte. Però, pensa qualcú que entre els mils de coloms que amollam cada temporada que un colom, només un, segueix sa línia i sa distància que oficialment i teòricament li donam? Jo pens que no i més mal encara, teòricament fèiem sa línia de vol com si cada colom des punt d’amollada anàs dret as seu colomer i s’anassin separant metre a metre els que van a Palma, Lloseta, Manacor, Santanyí, etc. Això jo no ho pens ni pens que ho pugui creure ningú, i dic això pensant en Mallorca, però ben segur que a ses altres Illes o Comunitats tenen problemes semblants.

Vull recordar que amb una ocasió, fa molts d’anys, es va xerrar de fixar un punt d’arribada a Mallorca amb igual de quilòmetres per a tots i des d’aquest punt donar ses línies de vol de tots es colomers. No anaven mal encaminats, però he de reconèixer que en sos coloms és impossible donar una distància com es dona a altres carreres, a peu, bicicleta, natació i molts més. Lo nostre és diferent i si se li pot donar una distància oficial però mai serà ni real ni exacte. Qualcú pot pensar que en venir de «suelta» venguin dret sense fer voltes, però jo no les he sabut ensenyar mai de venir per a sa línia. Això és el que pens però per ventura vaig equivocat o no sé res de coloms.

Per moltes voltes que li don estic convençut que no n’hi haurà cap de perfecte així que podem continuar com o fèiem que és més fàcil i reconegut per tothom.

Podríem xerrar de línies de vol i sa diferència d’estar davant o darrera, que això si dona que xerrar, però ho deixarem per un altre dia, avui no toca.

Julià Monserrat Rafal