No és cap secret

Que cada any som menys no és cap secret, ho sabem tots. Però saber quins són els motius, ja és més mal d’aclarir.
Jo penso que els motius són molts i variats, a més, no es tracta de cercar culpables, perquè pot ser ho som tots un poc, per una banda els que fan o han fet feina perquè sempre lis surt alguna d’esguerrada, i per altra banda els que no han fet res, que és molt més pitjor. Por ser el que ens ha duit a que l’afició a la columbòfila minvi any erra any, és l’evolució del món, el mode de vida i, en definitiva, el progrés.
Solem dir que actualment és difícil que un jove posi coloms, degut a la pujada de preus de tot allò que envolta la columbofília i el difícil és disposar dels diners suficients per fer-hi front, i segurament sigui així. Però quan jo vaig començar, de diners no en corrien tants com ara, anaven ben escassos, i jo mateix no en tenia cap ni un. Depenia totalment dels meus pares, però no tenia més despeses que els coloms, en canvi ara, tots en tenim mil i una.
Segur que la majoria de les famílies gasten més doblers amb el que el mercat i la tecnologia ofereix als joves, que el que gastarien en coloms. De totes maneres, és ben comprensible que els joves estiguin més interessats en tot allò nou que lis proporciona distracció i plaer, que no en passar el temps esperant coloms. Abans bastava una soll abaix d’un porxo, quatre barres, un tros de reixadet, un poal vell, dos caixons, quatre teules als racons per fer els nierons i ja teníem un coloms. En canvi ara, per fer-lo un poc digne ja es poden poden posar la mà a la butxaca.
Un altre tema són els motius que una persona que ha tingut coloms tota la vida, pot tenir per deixar-ho. En principi el motiu és el mateix, l’augment dels preus i lo car que és el manteniment, els medicaments, les amollades, i un cúmul de gasto més que ens hem cercat i que abans no teníem.
A part d’això, el plànol personal i familiar també ha canviat molt. A tots ens agrada de tant en tant anar a dinar o a sopar a un restaurant, anar un cap de setmana a un hotel o passar un parell de setmanes de vacances, per viure la vida i conèixer món. Però si això, ens dóna més plaer que tenir coloms, poc a poc els descuidem i perdem l’interès, ja que els resultats no són bons. Ja se sap, perquè els coloms vagin bé, el cuidador els ha de viure cada dia i tenir-los tot l’any al punt que toca segons la temporada.
Altres diuen que ho han deixat cansats de tantes condicions a l’hora d’engabiar, perquè no poden ser amos del seu colomer, o perquè estan cansats d’esperar concurs rere concurs sense que arribi cap colom, tal vegada degut a l’excés de falcons que hi ha o perquè l’amollador no ha estat encertat. El que si és cert, és que quan l’afició es perd, qualsevol motiu és bo per deixar-ho anar.
Tot això i moltes coses més que tinc a la memòria, són petits problemes i de desenganys que no es poden evitar.
Julià Monserrat Rafal (C.C.Llucmajor)
Has hecho grupo de control para compararlo con los que toman la cebada que dices?
Molt bo,només una puntualització:l'atavisme no és un bot enrera
Giem un zurito de gran fondo enhorabona Pen Toni y en Llorens
Hola Antoni, i que trobes d'aquelles primeres amollades a 60km? Saludos!
Hola Esa es una de las ideas que tuve hace años Un campeonato antes de final de año y seguidamente…