Sa parella bona

De sempre he sentit dir quan un colomista destaca un poc i té coloms que li fan premis importants que són fills de “sa parella bona” era veritat o no però els altres socis el primer que li demanaven si era de sa “parella bona”, i ves que deia que sí, només faltaria, seria una deshonra pes colomer, encara que a vegades era de sa parella de “baix de sa pica”, una pica que tenien un temps en el corral per rentar o per abeurar es bestiar i si les tenia molt de temps a lloure sempre hi havia qualque parella que hi feia sa cria i volien dir que era una parella qualsevol sense relació ni noms ni llinatges.

Ara tot ha canviat, es coloms i ses parelles bones, o no tant,són més seleccionades i més senyores i ben cuidades i sempre les feim amb il·lusió. Però per tenir sa bona, quants de cents de parelles fetes regulars o dolentes i un bon grapat que no serveix per res i ens han fet perdre és temps i és doblers. Això passava antes, passa ara, i passarà sempre i de fet és un poc “sa salsa” de sa columbofília.

Així que si hem de demanar un colomí a un destacat colomista l’hem de demanar de sa “parella bona” i segur que dirà que sí, i és que per anar bé totes ses parelles ha de ser bones.

Julià Monserrat Rafal